Poema 1

LA SIRENA

Tenim el cabàs penjat darrere de la porta

i a les mans el solc que hi va deixar l'eina.

Però els matins s'allarguen

i del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim com toca la sirena.

Si compten amb els dits ens sobra el temps,

se compten amb diners ens manca la feina.

Però encara hem de viure

i del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim con toca la sirena.

No és culpa vostra, ens diu sovint la gent,

aquest temps són durs i tos escasseja.

Però els anys no s'aturen

i del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim con toca la sirena.

Vindran altres temps si ho volem tots plegats,

mai no ens han fet por l'esforç ni la feina,

i tant se val si ja hem mort quan ningú

del llit estant, amb els ulls oberts,

sentim con toca la sirena.

(D'Obra poètica, volum I.

Llibres del Mall, 1977.)